|
dislãchit
dislãchit (dis-lã-chítŭ) adg dislãchitã (dis-lã-chí-tã), dislãchits (dis-lã-chítsĭ), dislãchiti/dislãchite (dis-lã-chí-ti) – scriari neaprucheatã tu-aestu dictsiunar; vedz dizlãchit
T.Cunia Dictsiunar-a-Limbãljei-Armãneascãdislãchiturã
dislãchiturã (dis-lã-chi-tú-rã) sf dislãchituri (dis-lã-chi-túrĭ) – scriari neaprucheatã tu-aestu dictsiunar; vedz dizlãchiturã
T.Cunia Dictsiunar-a-Limbãljei-Armãneascãdislãchescu
dislãchescu (dis-lã-chĭés-cu) (mi) vb IV dislãchii (dis-lã-chíĭ), dislãcheam (dis-lã-chĭamŭ), dislãchitã (dis-lã-chí-tã), dislãchiri/dislãchire (dis-lã-chí-ri) – scriari neaprucheatã tu-aestu dictsiunar; vedz dizlãchescu
T.Cunia Dictsiunar-a-Limbãljei-Armãneascãnidislãchit
nidislãchit (ni-dis-lã-chítŭ) adg nidislãchitã (ni-dis-lã-chí-tã), nidislãchits (ni-dis-lã-chítsĭ), nidislãchiti/nidislãchite (ni-dis-lã-chí-ti) – scriari neaprucheatã tu-aestu dictsiunar; vedz nidizlãchit
T.Cunia Dictsiunar-a-Limbãljei-Armãneascã