somnu (sóm-nu) sn somnuri (sóm-nurĭ) – starea tu cari s-aflã omlu cãndu doarmi (lja arihati shi nu shtii tsi s-fatsi deavãrliga di el);
(expr:
1: earbã di somnu = earbã dit pãrmitili armãneshti, tsi ti fatsi s-ti-acatsã somnul;
2: somnu greu; somnu di moarti; protlu somnu; somnul di ntãnj = somnu ahãndos dit cari omlu nu s-dishteaptã lishor;
3: somnu lishor = somnu putsãn ahãndos iu itsi zbor, minari, vrondu, etc. l-dishteaptã omlu lishor;
4: lj-trag un oclju di somnu = dormu ahãndos trã putsãn chiro; u ljau niheamã di ureaclji;
5: lj-coapsi un somnu, di dzãtseai, cã-lj bãgarã tsarã di mortu = durnji ahãndos shi greu [adutsem aminti cã laolu pistipseashti cã ma sã-lj badzi tsarã di mortu pri el, va doarmã ca un mortu];
6: mi furã (mi lja, mi-acatsã, l-fur) somnul; agãrshescu tu somnu = mi-acatsã somnul sh-dormu lishor;
7: nu-nj bãgai somnu ntr-oclji = nu putui s-dormu dip; nu ncljish dip ocljilj;
8: nj-easti somnu = aduchescu cã-nj yini s-dormu, nji sã ncljid ocljilj;
9: nji-nj si lo somnul; nj-fudzi somnul = nu mata pot s-dormu;
10: u bag pri somnu = dormu, tu loc ca s-fac altsiva;
11: l-bagã pi somnu = lu-arãdi;
12: lu lo somnul di ntãnj, protlu somnu; lu-acãtsã un somnu di moarti = (i) lu-acãtsã un somnu ahãndos, ca di moarti; (ii) muri)
{ro: somn}
{fr: sommeil}
{en: sleep}
ex: dultsi-i ca njarea, nu-i trã mãcari, sh-fãrã di cari, tut omlu moari (angucitoari: somnul); yinu, soamne!; aide, soamne, yinu-nj crehtu; di dimneatsã somnul easti dultsi; ti lja somnul si stai s-lu-ascultsã; somnul i giumitati di moarti; tuts durnja, canda tu somnul di moarti
(expr: durnja ahãndos, un somnu greu); cãndu ficiorlu-lj cutsea somnu greu
(expr: durnja multu-ahãndos); si-lj coacã un oclju di somnu
(expr: s-doarmã ahãndos ma trã putsãn chiro); greu somnu-lj copshu
(expr: durnjii ahãndos, nj-avui un somnu ahãndos; u loai ghini di ureaclji!); pãnã s-lu furã somnul
(expr: pãnã s-adoarmã); s-deadi pri mãnã sh-agãrshi tu somnu
(expr: lu-acãtsã somnul) dinãoarã; nu-sh bãgã somnu ntr-oclju
(expr: nu putu s-doarmã dip; nu ncljisi dip ocljilj); lji si lo somnul
(expr: ãlj fudzi somnul, nu mata poati s-doarmã); draclu vru s-u bagã pri somnu
(expr: draclu vru tra s-doarmã; draclu vru s-u lja di ureaclji); aestã eara bãgari pri somnu
(expr: aestã eara dealihea durnjiri, eara somnu, nu altutsiva); shi durnji ca tu somnul di ntãnj
(expr: durnji ahãntu ahãndos di parcã eara mortu)
§ nisomnu (ni-sóm-nu) sn nisomnuri (ni-sóm-nurĭ) – hala tsi u ari atsel tsi nu poati s-doarmã; lãngoari tsi s-aspuni cu nidurnjiri (cãndu omlu nu poati s-doarmã cãt lipseashti, icã nu poati s-doarmã ahãndos cum lipseashti tra si s-aducheascã dizvursit alantã dzuã)
{ro: insomnie}
{fr: insomnie}
{en: insomnia}
§ sumnush (sum-núshĭŭ) sn sumnushi/sumnushe (sum-nú-shi) – somnu “njic”, zbor di hãidipsiri cãndu sã zburashti cu njitslji; sumnic
{ro: somnişor, somnuleţ}
{fr: “petit” sommeil, quand on parle aux petits enfants}
{en: “little” sleep when one talks with small children}
ex: nu lj-aspardzi sumnushlu (sumnul)
§ sumnic (sum-nícŭ) sn sumnitsi/sumnitse (sum-ní-tsi) – (unã cu sum-nush)
§ sumnos (sum-nósŭ) adg sumnoasã (sum-nŭá-sã), sumnosh (sum-nóshĭ), sumnoasi/sumnoase (sum-nŭá-si) – tsi lj-easti somnu; sumnuros
{ro: somnoros}
{fr: somnolent, ensomeillé}
{en: sleepy, drowsy}
ex: sumnoasã shi linãvoasã
§ sumnuros (sum-nu-rósŭ) adg sumnuroasã (sum-nu-rŭá-sã), sumnurosh (sum-nu-róshĭ), sumnuroasi/sumnuroase (sum-nu-rŭá-si) – (unã cu sumnos)
ex: easti multu sumnuros (lj-yini s-doarmã; lj-easti somnu, di-aradã, tut chirolu); es sh-aushlji sumnurosh
§ nsumnedz (nsum-nédzŭ) vb I nsumnai (nsum-náĭ), nsumnam (nsum-námŭ), nsumnatã (nsum-ná-tã), nsumnari/nsumnare (nsum-ná-ri) – nji sã ncljid ocljlj (di somnu); nj-yini s-dormu; mi-acatsã (mi lja, mi furã) somnul
{ro: moţăi}
{fr: (en)sommeiller}
{en: doze}
ex: mi nsumnai (mi-acãtsã somnul) curundu
§ nsumnat (nsum-nátŭ) adg nsumnatã (nsum-ná-tã), nsumnats (nsum-nátsĭ), nsumnati/nsumnate (nsum-ná-ti) – tsi-lj si ncljisirã ocljilj di somnu; tsi-l furã somnul; tsi-lj yini s-doarmã
{ro: moţăit}
{fr: (en)sommeillé}
{en: dozed}
§ nsumnari/nsumnare (nsum-ná-ri) sf nsumnãri (nsum-nắrĭ) – atsea tsi s-fatsi cãndu a unui lji sã ncljid ocljilj di somnu
{ro: acţiunea de a moţăi; moţăire}
{fr: action de (en)sommeiller}
{en: action of dozing}
§ ninsumnat (nin-sum-nátŭ) adg ninsumnatã (nin-sum-ná-tã), ninsumnats (nin-sum-nátsĭ), ninsumnati/ninsumnate (nin-sum-ná-ti) – tsi nu-ari durnjitã; cari nu poati s-doarmã; tsi nu poati s-lu-acatsã somnul; nisumnat, nidurnjit
{ro: nedormit}
{fr: qui n’a pas dormi; qui n’a pas pu dormir}
{en: who has not slept; who could not sleep}
ex: ti tuchish di ninsumnatã sh-nidurnjitã; patrudzãts di dzãli unã dupã-alantã, nidurnjitã sh-ninsumnatã; aveaglji ficiorlu noaptea. nidurnjit, ninsumnat, cu apala scoasã
§ ninsumnari/ninsum-nare (nin-sum-ná-ri) sf ninsumnãri (nin-sum-nắrĭ) – atsea tsi fatsi un cãndu cariva nu doarmi (nu poati s-doarmã); nisumnari, nidurnjiri
{ro: acţiunea de a nu (putea) dormi; insomnie}
{fr: action de ne pas (pouvoir) dormir; insomnie}
{en: action of not sleeping; of being unable to sleep; insomnia}
ex: lo erghi di ninsumnari (nidurnjiri, tra s-lu facã s-doarmã)
§ sumnedz (sum-nédzŭ) vb I sumnai (sum-náĭ), sumnam (sum-námŭ), sumnatã (sum-ná-tã), sumnari/sumnare (sum-ná-ri) – (unã cu nsumnedz)
§ sumnat (sum-nát) adg sumnatã (sum-na-tã), sumnats (sum-nátsĭ), sumnati/sumnate (sum-na-ti) – (unã cu nsumnat)
ex: un somnu nu hiu sumnat (nu-am durnjitã di multu chiro); suntu sumnati (au durnjitã)
§ sumnari/sumnare (sum-ná-ri) sf sumnãri (sum-nắrĭ) – (unã cu nsumnari)
§ nisumnat (ni-sum-nátŭ) adg nisumnatã (ni-sum-ná-tã), nisumnats (ni-sum-nátsĭ), ni-sumnati/nisumnate (ni-sum-ná-ti) – (unã cu ninsumnat)
ex: curmat, cripat shi nisumnat (nidurnjit); cu lãcrinjli tu oclji sh-cu ocljilj umflats di nisumnatã, di nidurnjitã
§ nisumnari/nisum-nare (ni-sum-ná-ri) sf nisumnãri (ni-sum-nắrĭ) – (unã cu ninsumnari)
ex: lo erghi di nisumnari (di nidurnjiri, tra s-lu facã s-doarmã)
T.Cunia Dictsiunar-a-Limbãljei-Armãneascã ma multu/ptsãn